Semiaquatics
El projecte
Les espècies semiaquàtiques de petits mamífers són un grup molt amenaçat i bioindicador format per tres espècies de musaranya d’aigua, l’almesquera i la rata d’aigua. El nou seguiment del grup BiBio, que complementa el seguiment SEMICE i s’emmarca en les actuacions fruit del conveni entre la Xarxa de Parcs Naturals i el Museu de Ciències Naturals de Granollers, permetrà desenvolupar accions de formació i prospecció durant els propers quatre anys que permetran tant identificar noves localitzacions d’aquest grup com planificar la seva conservació.
Quines són les espècies semiaquàtiques de micromamífers?
Es coneixen com a micromamífers semiaquàtics els insectívors i rosegadors que viuen sempre associats als cursos d’aigua, estanys i basses. S’exclou el coipú (Myocastor coipu), un rosegador sud-americà introduït, perquè té una mida molt més grossa. Són 5 espècies:
Rata d’aigua (Arvicola sapidus)
Rosegador propi de la península Ibèrica i França, que s’alimenta d’herbes que creixen a la vora de l’aigua, i que viu des del nivell del mar fins a l’alta muntanya. Fins al segle XX vivia a tot Catalunya, però s’ha extingit de gran part del territori. Read more →
Almesquera (Galemys pyrenaicus)
Insectívor emparentat amb els talps que només es troba a les zones de muntanya del nord de la península Ibèrica. S’alimenta d’invertebrats que caça gairebé exclusivament dins l’aigua, en rierols d’aigües fresques i oxigenades. A Catalunya es troba als Pirineus. Read more →
Musaranyes d’aigua (Neomys)
Insectívors que viuen a les vores de rius i estanys, i que cacen la major part de les seves preses dins l’aigua. A Catalunya n’hi ha tres espècies, totes d’aspecte i forma de vida molt semblants, i de distribució encara mal coneguda. La musaranya d’aigua eurosiberiana (Neomys fodiens) només es coneix als Pirineus, on sembla comuna. La musaranya d’aigua europea (Neomys milleri) es coneix als Pirineus –on conviu amb l’anterior- i també a la Catalunya oriental, però podria trobar-se igualment en altres sectors de la meitat nord del territori. La musaranya d’aigua ibèrica (Neomys anomalus) per ara es coneix només d’algun punt del prelitoral del sud del país, però podria tenir (o haver tingut històricament) una distribució més àmplia.
Quin és l’interès d’aquestes espècies?
Gairebé tots els micromamífers semiaquàtics s’han tornat rars a Catalunya i estan amenaçats, a causa de la degradació general dels hàbitats fluvials (pèrdua de qualitat de l’aigua, reducció de cabals, destrucció de la vegetació de ribera...). Aquestes espècies, amb l’única excepció de la musaranya d’aigua eurosiberiana, estan incloses al Catàleg de Fauna Amenaçada de Catalunya.
A causa del seu lligam amb cursos d’aigua més o menys ben conservats, els micromamífers semiaquàtics són uns bons indicadors de l’estat de conservació dels hàbitats fluvials.
Quins són els objectius del seguiment?
El projecte de seguiment de micromamífers semiaquàtics té com a objectiu principal conèixer els canvis temporals en la seva distribució i en la seva freqüència relativa. Ara aquesta informació és gairebé inexistent fora de l’àrea pirinenca. Els canvis poden ser molt ràpids, perquè hi ha amenaces que poden fer desaparèixer una espècie d’un riu en pocs anys. Les amenaces més fortes són l’expansió del visó americà (que depreda els micromamífers), les captacions d’aigua (que redueixen molt la qualitat dels seus hàbitats) i les obres hidroelèctriques (que disminueixen els invertebrats dels quals s’alimenten els insectívors). Les dades que s’obtinguin han de servir per a la gestió d’aquestes espècies i dels seus hàbitats.
Creació d’una xarxa de seguiment
Des de l’any 2021 es va començar a treballar en el disseny d’una xarxa de seguiment dels micromamífers semiaquàtics, que ara està en la fase inicial de desenvolupament. Idealment, aquesta xarxa ha de consistir en 130-160 sectors de seguiment. Cada sector de seguiment consta de 3-4 trams de seguiment pròxims i situats en un mateix curs fluvial. Cada tram té una longitud de 200 m.
Els trams de cada sector de seguiment s’hauran de visitar com a mínim cada 3 anys per detectar-hi micromamífers semiaquàtics. És previst que aquest treball es faci de forma mixta professional (personal de l’administració i altres) i voluntària (persones que vulguin assumir el seguiment d’un sector). L’esforç que representa és baix: cada control d’un sector es pot fer en un sol matí i només un dia a l’any.
Les dades que proporciona el seguiment són de presència o absència d’una espècie en cada tram, però no d’abundància. Avaluant les dades obtingudes en el conjunt de trams d’una conca fluvial o de tot Catalunya, es podran conèixer els canvis de freqüència i de distribució a escala mitjana d’aquestes espècies.
El mapa mostra els quadrats 10x10 en què ja hi ha una proposta de trams pel seguiment de les diferents espècies. Clicant la icona de la part superior dreta podrem activar/desactivar els quadrats de cada espècie. I fent clic sobre un quadrat veurem la llista d'espècies que hi són conegudes.
Com es detecta la presència d’aquests micromamífers?
El seguiment es basa exclusivament en la localització de rastres d’aquestes espècies. No es fan captures i per tant no representa cap risc per als animals.
Els rastres més utilitzats són els excrements, que s’utilitzen per a totes les espècies. Per a la rata d’aigua, a més, es fan servir altres rastres (forats de galeries, camins, restes de menjar, petjades). A les persones que vulguin participar en la xarxa de seguiment se’ls proporcionarà informació sobre la manera de trobar i identificar aquests rastres.
Contact | Legal notes | Credits | Subscripció al butlletí
